 |
|
 |
Bases teòriques sobre la promoció de la no violència
1 - Violència
2 - Bullying
1 - Violència
Què és la violència?:
Tota acció intencional que puga provocar o provoque dany físic, psicològic o sexual. Es pot diferenciar entre la violència reactiva, aquella que surt com una explosió quan s’experimenta un nivell de tensió o de dificultat que supera la capacitat de la persona o del grup, per a afrontar-ho d’altra manera i, la violència instrumental, aquella que utilitza la força i l’agressió per aconseguir uns objectius determinats.
Tipus de violència humana:
La violència es pot manifestar de diferents maneres i en diversos contextos. Segons el context on es dona podem parlar de: violència en el treball, en les institucions, en les aules, en l’esport, en la família, en un grup social determinat, etc. Depenent de la manifestació de la violència podem parlar de: violència de gènere, violència infantil, violència entre companys ()
Aprenentatge de la violència:
Des de una perspectiva sistèmica la violència sorgeix com a conseqüència d´una interacció problemàtica entre l´individu i l´entorn que l´envolta. El model ecològic de Bronfenbrenner i Belsky que planteja un individu que està immers en una sèrie de sistemes en els que interactua es de gran utilitat per a l´anàlisi de l´aprenentatge de la violència.
Microsistema, (entorns immediats del subjecte, com el context familiar, i el escolar):
Gran part de la violència sorgeix en el sistema familiar, on s´adquireixen els primers models, s´estructuren les primeres relacions socials i les primeres expectatives bàsiques d´allò que s´espera d´un mateix i dels altres. En alguns casos, els xiquets que són exposats a la violència en la seua família, reprodueixen patrons quan interactuen amb l´entorn exterior. Desconeixen formes de relació que no siguen mitjançant la violència i així, les seues relacions acaben per deteriorar-se. D´una altra banda l´escola es sovint un context que pot permetre l´aprenentatge de la violència. Es fonamental desenvolupar habilitats que permeten afrontar les situacions estresants i els conflictes tant a la família com a l´escola de forma positiva.
Mesosistema, (relacions que s´estableixen entre els diferents entorns immediats del subjecte, per exemple la relació entre la família i l´escola):
La carència o nul·litat d´una comunicació de qualitat entre família i l´escola, així com la falta de xarxes socials de suport davant de situacions que sobrepassen els recursos personals poden afavorir l´aparició de la violència i el seu aprenentatge. El subjecte i la seua família han d´establir relacions positives amb altres sistemes socials, per tal de desenvolupar la qualitat i la quantitat de les seues respostes socials per a resoldre problemes, millorar la seua autoestima, etc.
Exosistema, (organització del medi en el que viu el subjecte: sistema econòmic, polític, mitjans de comunicació):
El medi influeix en els subjectes d´una manera implícita, per la qual cosa, una exposició incontrolada i constant a la violència (per exemple als mitjans de comunicació: telenoticíes, pel·lícules) deriva en la seua normalització, en la assumpció de la mateixa com a una resposta d´interacció vàlida i efectiva. Per tot açò s´ha de promoure la utilització controlada de les noves tecnologies, la selecció dels mitjans audiovisuals per tal d´afavorir el processament de la informació i aconseguir un major impacte emocional.
Macrosistema, (estructura social, cultural, creences i actituds de la societat):
A través de costums, creences i actituds socials que promouen la violència. Es important desenvolupar canvis d’actituds i alternatives que permetin resoldre els conflictes de forma positiva, abolint estereotips descalificadors, tot açò involucrant en aquesta lluita a tota la societat i fent conscient de la presència de la violència al sistema mateix i a les institucions.
En definitiva per a prevenir la violència és necessari analitzar la interacció entre els individus i els contextos on es produeix la violència i actuar sobre tots ells.
2 - Bullying
Què és el Bullying?:
Situació d’assajament o intimidació entre iguals, mitjançant una violència prolongada, continua i intencionada, ja siga física i/o psicològica i/o verbal, duta a terme per un individu concret o grup i dirigida cap a un individu que no és capaç de defensar-se davant la situació, transformant-se en víctima.
Quins són els que intervenen?:
- Víctima: Individu més dèbil que no es capaç de defensar-se davant una situació d’intimidació o d’assajament.
- Agressor: Individu que porta a terme la intimidació o l’assajament.
- Observador: Totes aquelles persones que observen la situació de maltractament o de intimidació.
Tipus de Bulling:
- Verbal: Mots, insults, amenaces (maltractes verbals directes), difondre falsos rumors (maltracte verbal indirecte).
- Emocional: Rebuig, marginació, humiliació, burles.
- Físic: Agressions tals com espentar, pegar, pessigar (maltractes directes) robar, danyar les pertinences d’altre, amagar-les (maltracte indirecte).
- Sexual: Contactes físics no desitjats, comentaris sexuals no desitjats i agressions sexuals.
Quines conseqüències té estar sotmès a Bulling?:
Els efectes que el maltracte té en els xiquets, xiquetes i adolescents, no es limiten a víctimes i agressors, també repercuteixen en tots aquells que observen la situació.
- En l’agressor: l’agressor converteix en hàbit el fet de maltractar, per desconeixement d’altres models d’interacció, actuen sempre amb violència, sent propensos a envoltar-se en actes delictius. La violència és una resposta generalitzada que reproduirà en altres contexts.
- En la víctima: Les conseqüències psicològiques i personals són: alts nivells de tensió i d’ansietat constant, mals de cap i migranyes, esgotament habitual, problemes d’insomni, malsons, hipersensibilitat que el porta a l’aïllament; atacs de pànic, palpitacions, tremolors, sufocacions, irritabilitat, autoestima baixa, i autoconfiança quebrantada. Molts d’ells pateixen depressió reactiva, arribant en alguns casos extrems al suïcidi. Totes aquestes conseqüències es manifesten als resultats acadèmics, que solen ser baixos presentant sovint dificultats d’aprenentatge.
- En l’observador: l’aprenentatge per modelatge converteix el bullying en un hàbit, en una resposta acceptada. Entre els espectadors s’afavoreix una actitud passiva davant les injustícies, mancant de solidaritat cap als demés, i tenint un modelatge erroni de la valia personal o, per contra, generaran sentiments de culpabilitat per haver silenciat les agressions entre companys.
Com es detecta el Bulling?:
Signes d’alarma:
a) En la víctima:
- Signes per als pares:
- Tornar de l’escola amb la roba desordenada o trencada i amb els llibres trencats, amb signes de violència (moradures, colps,...) sense una explicació natural.
- Anar a l’escola per un itinerari il•lògic.
- No acompanyar-los cap company a casa mai.
- Tenir malsons (alguns fins i tot els fan plorar).
- No tenir cap amic, ni ser convidat a festes d’altres companys, tampoc organitzar cap festa perquè creuen que no acudirà cap company.
- Semblar trists i/o infeliços i/o deprimits.
- Evitar anar a l’escola (no menjar, intentar posar-se malalt, dir que els fa mal la panxa o el cap) ja que tenen por d’anar-hi.
- No tenir interès per fer els treballs de l’escola.
- Demanar més diners de l’habitual o robar-lo (per donar-lo als agressors).
- Signes per als professors:
- Gastar-los bromes desagradables de manera repetida.
- Posar-los mots o malnoms.
- Insultar-los o menysprear-los.
- Ridiculitzar-los.
- Desafiar-los.
- Denigrar-los.
- Amenaçar-los.
- Donar-los ordres.
- Burlar-se o riure’s d’ells.
- Sofrir agressions físiques de les que no es poden defendre.
- Estar ficats en baralles on resulten indefensos.
- Llevar-los o trencar-los els llibres.
- Perdre coses o diners sense motiu.
- Solen presentar arrapades o algun altre signe de violència física sense explicació natural.
- Estar assoles al pati i a l’hora de menjar.
- Elegir-los els últims en els jocs de grup.
- En el pati intentar estar sempre a prop de l’adult.
- Parèixer insegurs a classe i tenir dificultats per a parlar.
- Estar deprimits, infeliços, distrets i/o sense interès per acudir a l’escola.
- Ser més dèbils físicament.
- Tenir “ansietat corporal”, es a dir, por a que els facen mal.
- Mala coordinació física.
- Siguen sensibles, callats, passius, sumisos, tímids.
- Nivell acadèmic baix.
- Es solen relacionar millor amb els adults que amb els iguals.
- Baixa autoestima, ploren amb facilitat.
- No saber imposar-se al grup tant física com verbalment .
A més, una víctima de maltractes pot presentar unes característiques associades a trets de personalitat com:
- Signes tant per als pares com per als professors:
- Acudeixen a classe de manera irregular.
- Tenir por a l’eixida de classe.
- Es mostren agressius sense cap motiu.
- Estan tristos o capficats.
- Presentar canvis bruscs en el seu humor i en el seu estat d’ànim.
- Presentar conductes regressives com: no controlar els esfínters o tenir trastorns alimentaris o trastorns del somni.
b) En l’agressor:
- Signes per als pares:
- Més forts físicament.
- Posseir una gran necessitat de dominar als demés.
- Tenir mal caràcter enfadar-se molt fàcilment, amb un fort temperament.
- Ser molt impulsius.
- Tenir una baixa tolerància a la frustració i s’han d’eixir sempre amb la seua.
- Solen ser desafiants i agressius cap als adults.
- Tenen una alta autoestima per no parèixer ansiosos ni insegurs.
- Solen dur a terme altres conductes antisocials tal com vandalisme i poden tenir accessos de ira on poden trencar coses.
- Signes per als professors:
- Gastar bromes desagradables.
- Insultar.
- Intimidar.
- Posar malnoms.
- Burlar-se o pegar.
- Presentar una actitud negativa cap a l’escola en els cursos superiors.
- Elegir als més dèbils o indefensos sobre els que descarregar les seues agressions, inclòs en ocasiones hi ha altres alumnes que intimiden por ordre seu.
- En els jocs solen acabar en baralles, s’enfaden per alguna cosa que sembla trivial.
- No voler estar amb els seus companys de classe.
- Parlar de baralles en les que estan implicats com agressors/es.
- No tenir ganes de realitzar les tasques de l’escola o fer-les de manera desordenada.
Qüestionaris per a avaluar el bullying:
Existeixen una sèrie de instruments psicomètrics per a avaluar el bullying, entre els quals podem destacar els següents:
- Avilés Martínez, J.M. (2002). PRECONCIMEI. Cuestionario sobre intimidación y maltrato entre iguales. Valladolid.
- Cerezo, F.(2000) BULL-S. Test de Evaluación de la Agresividad entre Escolares. Cruces-Barakaldo: COHS, Consultores en Ciencias Humanas.
- Olweus, D. (1989). Bully/Victim Questionnaire.
- Olweus, D., & Smith, P.K. (1995). Manual of the Olweus bully/victim questionnaire. Oxford: Blackwell Publishers.
Què fer, com intervenir
A l’hora d’actuar i intervenir en una situació de bullying és fonamental l’establiment de xarxes de cooperació i un treball coordinat entre la família, el professorat, els professionals dels recursos públics del territori i altres institucions educatives. Segons Funes i Anoia (2000), el treball en xarxa fa referència a acceptar la globalitat de la persona i la dificultat de parcel•lar-la en àrees, encara que ens ocupem només d’algunes d’elles. Suposa actuar on acaba l’altre, compartint objectius, coneixent instruments de planificació i acció, les possibilitats i els límits de cadascun, disposar de sistemes àgils de comunicació i contacte, etc.
Actualment es considera que la intervenció s’ha de realitzar a quatre nivells: nivell individual i/o grupal, a nivell del context escolar, a nivell del context familiar i nivell del context comunitari.
Context individu-grup:
Es fonamental fomentar una educació en valors i desenvolupament personal basada en la transmissió de valors prosocials com la tolerància i la convivència pacífica respectant les diferències així com desenvolupar estratègies que permetin optimitzar els recursos personals i socials de nens, nenes i adolescents, demostrant la seua utilitat el treball en competències socials i en expressió i creativitat. Els eixos principals de treball son per tant:
- El desenvolupament de la tolerància com a valor prosocial recolzat en tres pilars bàsics:
- L’educació intercultural, promovent l’integració i la convivència amb altres cultures, afavorint i reforçant relacions mútues entre diferents grups socio-culturals.
- L’educació en el conflicte promovent el ensenyar a pensar com a ferramenta principal per a la resolució de conflictes socio-emocionals, la dramatització, la discussió entre companys i l’aprenentatge d’altres estratègies constructives com la mediació i la negociació.
- L’educació en democràcia i drets humans. promovent la democràcia participativa amb una participació activa, responsable, crítica i dirigida a la construcció d’una societat plural i compromesa.
- El desenvolupament de les competències socials. Treballar: l’autocontrol, l’autoestima, l’assertivitat, l’empatia, la comunicació, la conducta prosocial i de cooperació i la solució de problemes.
- El desenvolupament de l’expressió i de la creativitat com a font de construcció personal a través del teatre, el joc i la creació com recursos claus per a l’aprenentatge significatiu i vivencial i una important via a través de la qual transmetre valors i actituds positives.
A l’hora de dissenyar una intervenció davant d’un cas de bullying, s’ha d’elaborar un treball amb l’agressor, un treball amb la víctima, un treball conjunt agressor-víctima i un treball amb els observadors.
- Treball amb l’agressor Un dels primers objectius a aconseguir és que l’individu arriba a comprendre i acceptar que les manifestacions d’agressivitat no són valides ni acceptables, afavorint la seua implicació en el canvi actitudinal mitjançant l’oferiment de models de relació positius. S’haurà d’incidir en el coneixement i comprensió dels sentiments (propis i dels altres) i tractar d’analitzar les seues conductes reflexionant críticament sobre els avantatges i inconvenients que poden derivar-se d’elles i si són o no, socialment desitjades. Així aquest treball haurà d’incloure una formació en competències socials mitjançant tècniques que tracten de fer conscients els processos de desenvolupament de la ira i estratègies de control de les situacions i relacions: entrenament assertiu; autoobservació, autoregistre i autorregulació; solució de problemes i tècniques de relaxació.
- Treball amb la víctima, primerament, s’ha d’analitzar, reflexionar i plantejar estratègies de solució per a la seua situació: assumpció de la dinàmica d’agressió-victimització, la posició “inferior” respecte al grup, la posició que desenvoluparà després de solucionar la situació, etc.. Per a aconseguir la superació de la situació conflictiva, és important desenvolupar les seues competències socials mitjançant diverses tècniques com les expressives, el role playing, l’aprenentatge cooperatiu, etc. El treball haurà de proporcionar-li estratègies d’autoprotecció que afavorisquen el treball en grup, la creació d’un clima de confiança amb llibertat d’expressió, l’increment de l’autoconfiança i l’autoestima, la potenciació de les seues destreses així com la potenciació de la comunicació i l’assertivitat. En el disseny d’aquest tipus de treballs no s’ha d’oblidar la possibilitat d’usar grups de recolzament i no descartar la possibilitat de canvi de grup.
- Treball conjunt agressor-víctima. S’ha de centrar en el canvis de conductes, en el desenvolupament d’actituds positives i en possibilitar la integració activa i positiva dels dos en el grup. És important la participació dels involucrats en suggeriments d’objectius concrets i factibles de canvi; tal com la confecció d’un llistat de conductes a canviar numerades per ordre de prioritat; redactar un contracte escrit que implique ambdues parts; recompensar cada millora i seguir un programa de moldejament gradual de conducta des d’aproximacions properes a la conducta inicial fins a aconseguir la conducta desitjada. Per al canvi d’actituds cal assegurar que l’agressor conegui els efectes de la seua conducta en la víctima, per tal de poder identificar i discutir els comportaments agressius, fer conscient del vertader objectiu de les seues conductes actuals. A més, conjuntament cal concretar els valors i destreses de cadascú, proposar la realització de tasques escolars o lúdiques junts, treball cooperatiu etc.
Per dur a terme aquests objectius es pot fer ús d’algunes estratègies com la comprensió i l’expressió verbal, la inversió de rols, la resolució de conflictes, les estratègies per a ressaltar les característiques positives de l’altre, el treball col•laboratiu, etc.
- Context escolar:
Es recomanable que a les escoles i instituts existeix un programa antibullying, aquest programa pot tenir tres punts claus:
- Analitzar la situació del centre per mig d’enquestes i/o qüestionaris a professors i alumnes.
- Fer una normativa eficaç per a tota l’escola amb una tolerància zero al bullying.
- Proporcionar ajudes eficaces per a la víctima, els agressors i els observadors, així com per a les famílies i per al professorat.
- Amb l’alumnat:
- Comentar a classe el tema del bullying.
- El bullying no està permet i no és un assumpte per a prendre- se’l a broma.
- Ficar entre tots una sèrie de regles.
- Parlar obertament sobre el bullying (què és, què es pot fer, etc.) donant solucions conjuntes.
- Parlar amb cadascun, de forma individual (si són víctimes agressors o còmplices).
- Buscar, entre tots, formes per a que els agressors formen part del grup.
- Ensenyar-los competències socials (ser més assertius, empàtics, etc.) i proporcionar-los estratègies.
- Proposar suggeriments per a actuar en el cas de ser víctima de bullying:
- Evitar les paraules i les confrontacions físiques
- Recordar que la salut i la seguretat pròpia valen més que les coses materials, així que es millor tractar de no desafiar a les persones que intimiden.
- Intentar no mostrar enfado.
- Tractar de no estar a soles en els llocs en els que fàcilment es pot intimidar.
- Portar un diari on registrar tot allò que està ocorrent.
- Buscar ajuda d’un company mediador o d’un adult.
- Amb les famílies:
- Mantenir uns relació continua amb l’escola.
- Realitzar sessions d’estudi i debat sobre el model de convivència al centre, etc.
- Amb el professorat:
- Formar-los i assessorar-los sobre el tema del bullying.
- Proporcionar-les estratègies i tècniques d’intervenció, guies per a desenvolupar i implementar un programa anti-bullying, etc.
Context familiar:
Els pares han d’observar el seu fill/a per tal de detectar el bullying i actuar si aquest es el cas. Els especialistes han de fer arribar als pares la preocupació respecte al tema i la necessitat de la seua implicació, informar sobre signes d’alarma a detectar, ensenyar estratègies assertives per a practicar amb els seus fills i suggerir com apropar-se a l’escola. També han de proporcionar-les estratègies per a afrontar la situació. Es important procurar que les famílies tant de la víctima com de l’agressor no s’enemisten sinó que entren en contacte per a trobar solucions junts; així com no reaccionar exageradament ja que es podria influir en una reacció exagerada del xiquet/a.
Es presenten algunes propostes d’actuació en el cas de que el fill/a siga víctima o siga agressor:
- El fill/a es víctima del bullying:
- Parlar amb si mateix: Animar als xiquets/es a pensar sobre que es poden dir a sí mateixos quan els estan intimidant. També es d’ajuda pensar sobre les qualitats per a contrarestar els comentaris negatius.
- Ignorar: Quan el xiquet està sent intimidat no ha de mirar-li ni respondre-li, fent com si l’agressor fóra invisible. Esta estratègia no es efectiva en l’assajament prolongat.
- El missatge jo: es tracta d’una forma contundent per a expressar els sentiments de manera efectiva. El xiquet expressa com es sent, què li causa el sentir-se així i què li agradaria que altres facin diferent.
- Visualització: Visualitzar, imaginar coses per a protegir-se. Imaginar-se que les paraules li reboten, açò els dóna la imatge de no necessitar acceptar o creure allò que se li diu. També pot simular tindre un escut al seu voltant per a que no li afecten els comentaris, burles...
- Re-enfocament: Canviar la percepció sobre el comentari negatiu convertint la burla en elogi, d’eixa forma es pot deixar confós al que es burla ja que no hi ha reacció de fúria o frustració.
- Estar d’acord amb els fets: Donar-li la raó a la burla, és una de les formes més fàcils de tractar una ofensa.
- Respondre al que es burla amb un elogi relacionat amb allò que s’ha burlat.
- Utilitzar l’humor: Mostra el fet de donar poca importància a la situació.
- Sol•licitar ajuda: si la intimidació persisteix es necessari la intervenció d’un adult.
Desprès d’observar els han de preguntar directament al xiquet/a sobre què li passa i què li preocupa, assegurar-li que se’l vol ajudar siga quin siga el seu problema, prendre’l seriosament i averiguar què és allò que ocorre, fent que el xiquet/a descriu la manera exacta de com li estan molestant, on i qui. També se l’ha d’ensenyar que respondre amb violència no es el més correcte, sinó que s’han de trobar solucions pacífiques; donar-li el missatge de que pot manejar la situació i que se li ajudarà a eixir del problema; alentir-li per a que estiga amb altres xiquets i xiquetes que el faran sentir bé i ensenyar-li o revisar i practicar estratègies efectives de control de la situació.
Finalment se li pot donar algunes recomanacions com: que jugue a prop del professor o d’un grup, que els objectes valuosos i el diners els deixa a casa, aconsellar-li que quan acudeixi a l’escola mai ho realitza a soles, sinó amb amics; dir-li d’escriure un diari on cada dia anota allò que li ocorre, preguntar-li si al acabar les classes vol que se li reculla, que modele l’expressió a través del llenguatge corporal, que modele estratègies assertives, que utilitze autoafirmacions positives i que es visualitze fent amics.
D’altra banda els pares poden ensenyar i treballar a casa algunes estratègies senzilles que de vegades poden ajudar als xiquets a afrontar el bullying.
Els pares poden recomanar aquestes estratègies als seus fills quan son víctimes de maltracte per part dels companys, però també es convenient que al mateix temps es fiquen en contacte amb l’escola i que no mantinguin en secret el bullying, transmetent-li tota la informació d’allò succeït (quan, a on, els involucrats i els testimonis, si existeix algun professor informat del problema, ...), sempre demostrant cooperació en lloc de fer acusacions, preguntant com afronta l’escola el tema del bullying i si existeix algun programa anti-bullying per a ficar-ho en pràctica. Parlar amb el professorat sobre allò que li succeeix al xiquet/a i si existeixen més casos, parlar amb altres pares per a frenar el bullying, estar en contacte continu amb l’escola, preguntar, ensenyar i practicar estratègies per a frenar el maltractament.
- El fill/a es l’agressor en el bullying:
Primerament els pares han d’assimilar la noticia de que el seu fill es l’agressor. Per fer això és important que el pare o la mare analitze la situació pas a pas, sàpiga què és allò que ocorre realment i amb tranquil•litat resolga la situació. El que no s’ha de fer es castigar directament al fill, ha d’iniciar una conversa amb el seu fill diguent-li que el bullying no és acceptable, que si es sent frustrat, enfadat o agressiu hi ha altres coses que es pot fer, tot de manera tranquil•la. Els pares poden fer una representació de papers sobre les noves conductes, preguntar-li com es pot ajudar o a qui dirigir-se a l’escola si continua la situació. Han d’especificar al seu fill/a les conseqüències concretes si l’agressió continua i sobretot recordar que la prioritat es entendre els sentiments del seu fill/a i ensenyar-li conductes més apropiades, posant-se en el seu lloc.
Igualment és interessant estar atent al comportament del fill/a a l’escola, reestructurar el comportament en la família i fer canvis que permetin al xiquet/a sentir-se estimat, respectat i escoltat, propiciar jocs, estudi, descans i interaccions amb la família i donar seguretat i confiança en sí mateix.
Context comunitari
La major part dels estudiosos del tema, consideren i esmenten que qualsevol intervenció efectiva contra el bullying ha d’involucrar a tota la comunitat mitjançant el treball en xarxa. En aquest treball en xarxa haurien d’estar presents un ampli ventall de professionals de dintre i fora de l’escola, de l’administració, d’entitats i d’organitzacions d’iniciativa social que intervenen en accions educatives. Quan parlem de diversos professionals parlem dels de serveis socials, joventut, esport, sanitat, etc. incloent a tots els agents cívics del territori.
Entre les línies d’acció comunitària destaquen la sensibilització sobre el fenomen i les seues conseqüències als agents del territori, crear document anti bullying en el que queda establert un sistema àgil de comunicació i contacte així com la tolerància zero al bullying en tot el territori, crear un observatori anti-bullying i establir amb claredat els mecanismes d’intervenció.
|
|
|
|
